Cerverí de Girona (Guillem de Cervera)
El trobador català Guillem de Cervera, conegut com Cerverí de Girona, va treballar entre els anys 1259 i 1285. El seu mestratge ha estat assenyalat com la base dels autors del Cançoneret de Ripoll.
Cerverí era un trobador professional, quasi un funcionari, ja que tenia sou a la Cancelleria Reial en temps de Jaume I i el seu fill Pere III el Gran.
Segons Martí de Riquer, la seva extensa i diversa obra poètica -cent catorze composicions líriques, cinc de narratives i una llarga col·lecció de proverbis rimats-, constitueix una espècie de colofó o resum de la literatura provençal clàssica, a més de ser l’obra més extensa que es conserva de cap trobador. Els principals gèneres poètics que convisqueren al llarg de tres segles, tenen en l’obra de Cerverí les darreres i magnífiques manifestacions, tant pel que fa al trobar leu com al trobar ric.
La seva obra la podem agrupar de la manera següent:
Obra popular. Escriu diverses composicions que tenen el seu origen en cançons populars com la “Viadeyra” (cançó que cantava la gent fent via o camí per tal d’alleugerir les fatigues del viatge; és similar a les cantigues d’amic galaicoportugueses).
Obra amorosa. Des d’una pastorel·la a cançons que es poden dividir en diferents cicles segons la dama o la temàtica (pèrdua del cordó…).
Obra moral. Sobre la conducta dels cavallers, els contrastos entre la vida de diferents estaments socials… Molt sovint la crítica als costums de determinats cavallers fa que puguem considerar les composicions morals com a polítiques.
Obra religiosa. Una alba religiosa, composicions en lloança de la Verge, etc.
Obra narrativa. Cinc obres de temàtica diversa: Oració de tot dia, Maldit ben-dit, Testament, La faula del rossinyol, Sermó.
Finalment, Els proverbis, que consta de 1197 quartetes de versos hexasíl·labs (aquesta llarga composició, que també se sol anomenar Versos proverbials, correspon a Guillem de Cervera). És un poema dedicat als seus fills per inculcar-los bons consells, sovint a partir d’exemples de la realitat quotidiana o històrica. En la dotzena quarteta, després d’algunes estrofes introductòries, concreta la finalitat de l’obra: “Fills, per vosaltres dic / aquestes paraules planament, / perquè voldria que fóssiu rics / de saber i de seny”.
A més de la magnitud de l’obra és interessant la preocupació per l’estil i per la investigació poètica, pel que fa a l’originalitat formal, per exemple.
L’obra de Cerverí es també un bon mosaic de la historia de Catalunya de la segona meitat del segle XIII, ja que dóna de determinats fets una visió que de vegades és personal i d’altres és el ressò de l’opinió de la cort o de la rumorologia popular”, com afirma Martí de Riquer.
La seva vida cobreix l’etapa històrica de la rebel·lió de la noblesa contra Jaume I (ell estava molt lligat al vescomte de Cardona, un dels nobles més importants de l’època), les vicissituds de la família reial (querelles per l’herència, assassinats i empresonaments) i la desventurada croada que Jaume I va emprendre al final del seu regnat, la personalitat de l’hereu Pere III el Gran. Va participar en el viatge que l’infant Pere va fer a Toledo, la primavera de l’any 1269, per entrevistar-se amb Alfons X el Savi. Cerverí va dedicar una poema al monarca castellà.
El judici de Martí de Riquer sobre la personalitat de Cerverí de Girona es molt positiva, ja que considera que en to greu moralitza contra i ataca els rics i poderosos, i ho fa amb valentia, però sense arribar mai a allò que podria semblar-nos demagògia. Ell es manté en un noble i discret equilibri, lloant allò de bo que hi pugui haver en qualsevol dels dos bàndols i retreient-los la part dolenta; i mai es va abstenir de fer pública la seva airada protesta quan va veure en els seus senyors actes incorrectes; cosa que representa una admirable independència i valentia en un poeta àulic
La seva poesia, segons Martí de Riquer, de vegades extrema els artificis formals i, com explica Riquer, “la sucesión de rimas internas, que se podrían descomponer en versos muy breves, recurso tan frecuente en los poetas del trobar ric, …es una difícil prueba en la que Cerverí alcanza a veces momentos muy logrados. … De hecho Cerverí juega con la poesía en sus momentos de buen humor: acrósticos alfabéticos, una composición en varias lenguas (gallegoportugués, castellano, provenzal, francés, gascón e italiano), otra en jerigonza infantil … y escribe divertidas composiciones sobre temas insignificantes. Pero también se dio cuenta de la belleza del canto popular, y compone poesías ligeras y agradables en que asimila el estilo y los recursos poéticos de la tradición conservada por el pueblo“.
Obra de Cerverí de Girona
|
Com en el cas de la “viadeyra”, de la qual només es conserva la de Cerverí de Girona, ara podeu llegir una composició que es denomina “espingadura” i que també és única i, a més, té igualment les característiques pròpies de la poesia popular. El primer que observareu és que es tracta d’una composició que porta un títol concret, cosa que no era habitual entre el trobadors ni en la poesia medieval en general, en què normalment es designava el poema amb el primer vers; també observareu que en el títol i al llarg del poema apareix el verb espingar que potser us resultarà estrany i que no hem traduït perquè existeix en el català actual amb el sentit de “sonar un instrument agut com la gralla…” Quant al contingut, fixeu-vos que d’una manera alegre, desenfadada i reiterativa -molt pròpia de la poesia popular- es parla de la preferència de les dames per l’amant en detriment del marit, que estarà sota la pluja o tancat a l’armari. Finalment, en la segona tornada, el trobador concreta aquells de qui depèn amorosament i políticament: la dama a la qual va dedicar algunes cançons i que s’amaga sota el “senhal” de “Sobrepretz” (Excés de mèrit), el vescomte de Cardona, i l’infant Pere, fill de Jaume I.
|
|
| Espingadura d’en Cerverí
A la plug’e al ven iran
cels que muyllers an,
cels que muyllers an.
I
Li amic iran espingan,
a la plug’e al ven iran,
e cil que no espingaran
a la plug’e al ven iran,
las domnas seran a lor dan,
e.ls escarniran
e.ls escarniran.
A la plug’e al ven iran
cels que muyllers an,
cels que muyllers an.
II
L’enfans vey ab joy ez ab xan,
a la plug’e al ven iran,
al jardi el prat verdeyan,
a la plug’e al ven iran,
e las flors e.ls auzels chantan,
e.ls auzels chantan
e.ls auzels chantan.
A la plug’e al ven iran
cels que muyllers an,
cels que muyllers an.
III
De mon joy me play ço que.y fan,
c’un armari an
on los maritz van.
IV
Sobrepretz e Cardona blan
e.N Peyre l’enfan,
e.N Peyrel’enfan. |
Espingadura d’en Cerverí
A la pluja i al vent aniran
els qui muller tenen,
els qui muller tenen.
I
Els enamorats aniran espingant,
a la pluja i al vent aniran,
i aquells qui no espingaran
a la pluja i al vent aniran,
les dames trobaran enutjades,
i els escarniran
i els escarniran.
A la pluja i al vent aniran
aquells qui mullers tenen,
aquells qui mullers tenen.
II
Els nois veig amb alegria i cantant,
ala pluja i al vent aniran,
al jardí i al prat verdejant,
a la pluja i al vent aniran,
i les flors i els ocells cantant,
i els ocells cantant
i els ocells cantant.
A la pluja i al vent aniran
aquells qui mullers tenen,
aquells qui mullers tenen.
III
Per a la meva satisfacció em plau el que fan,
perquè un armari tenen
on els marits van.
IV
Sobrepretz i Cardona serveixo
i a en Pere l’infant,
i a en Pere l’infant. |
|
En els llargues hores del palau, Cerverí de Girona buscava d’entretenir els cortesans amb composicions que s’aparten força del que hem llegit fins ara i anaven més enllà de l’ortodòxia trobadoresca quan, com en el primer text, quan fent gala del seu enginy, presentava a l’infant una estrofa escrita en diverses llengües i el desafiava a escriure’n una de semblant que obtindria com a premi un “esparver de setembre”.
En un altra ocasió amagava un desig i un convenciment sota un joc lingüístic que els oïdors havien de descobrir. Aquí teniu les dues mostres:
|
|
| I
Nunca querria eu achar
ric home con mal coraçon,
mas volria senyor trobar
que’m dones ses deman son do
E voldroye touz les jors de ma vie
dames trover o pris de tota jan;
e si hemna trobava ab enfan
pel mim cap, io, micer, la pyllaria.
Un esparver daria a l’Enfan
de setembre, s’aytal cobla’m fazia. |
I
Mai no voldria jo trobar
ric home amb mal cor,
sinó que voldria senyor trobar
que em donés sense demanar el seu do.
I voldria tots els dies de ma vida
dames trobar lluny de tota gent;
i si dona trobava amb engany
pel meu cap, jo, senyor, la prendria.
Un esparver donaria a l’Infant
de setembre, si cobla semblant em fes. |
